Gairebé tots els tallers que comencen a pressupostar tall làser cometen el mateix error: calcular el preu com si fos metres de tall × preu per metre. És ràpid, és còmode… i és la raó per la qual molts perden diners en les peces petites i regalen marge en les grans.
Un preu de tall làser té quatre potes
1. El material que realment consumeixes
No és l'àrea de la peça: és el tros de xapa que queda inservible. Una peça en forma d'L de 300×300 mm no consumeix 9 dm², consumeix el que ocupa dins de l'aniuament, més el retall que ja no pots aprofitar.
2. El temps de màquina, amb la seva cinemàtica
L'error clàssic és dividir el perímetre entre la velocitat nominal del catàleg. Aquesta velocitat només s'assoleix en trams rectes i llargs. Cal comptar acceleracions i frenades, reducció en radis petits, la perforació inicial de cada contorn tancat, entrades i sortides, i el moviment en buit entre contorns.
3. El que passa abans i després de la màquina
Preparar el fitxer, fer l'aniuament, carregar la xapa, retirar l'esquelet, separar les peces, revisar-les i embalar-les. És temps de persona, i no apareix en cap paràmetre de la màquina.
4. Les operacions que no fa el làser
Plegat, roscat, avellanat, inserts, pintura, galvanitzat. Cadascuna amb la seva pròpia lògica de preu.
La prova del cotó
Agafa una peça que ja hagis fabricat: quant material va quedar al retall i qui el va pagar? Quant va trigar la màquina de veritat? Quants minuts de persona hi va haver abans i després? Si no saps respondre alguna, allà és on se t'escapa el marge.